Tanca l'anunci

Les pràctiques fiscals d'Apple a Irlanda van ser examinades pel govern dels EUA fa un any, i la companyia ha estat relativament tranquil·la des de llavors. Ara bé, ara la Unió Europea també es prepara per examinar les accions del gegant californià a Irlanda. Apple corre el perill d'haver de tornar els impostos, la qual cosa podria suposar milers de milions de dòlars al final.

El maig passat, el conseller delegat d'Apple, Tim Cook, va haver de declarar davant dels senadors nord-americans, als quals això no els va agradar Apple està traslladant els seus diners a Irlanda, on en conseqüència paga menys impostos. Cuina, però va informar, que la seva empresa està pagant cada dòlar que deu en impostos, i a l'octubre a ell ella tenia raó també la Comissió de Borsa i Valors.

Però mentre que els senadors nord-americans pràcticament només van acusar Apple d'aprofitar les condicions d'Irlanda, la Unió Europea voldria tractar amb Apple i altres dues grans empreses -Amazon i Starbucks- que utilitzen pràctiques semblants a les d'Apple. Els irlandesos i Apple, comprensiblement, rebutgen qualsevol acord injust.

"És molt important que la gent sàpiga que no hem fet un acord especial a Irlanda. En els 35 anys que portem a Irlanda, només hem seguit les lleis locals", va dir pro. Financial Times Luca Maestri, director financer d'Apple.

Tanmateix, la Comissió Europea hauria de presentar les seves primeres conclusions sobre el cas aquesta setmana. La clau serà si Apple va pressionar les autoritats irlandeses perquè reduïssin les seves obligacions fiscals, cosa que finalment va donar lloc a ajuts estatals il·legals. Apple va discutir amb el govern irlandès sobre els impostos el 1991 i el 2007, però Maestri nega que Apple amenacés, per exemple, amb abandonar Irlanda si no rebia concessions.

"Si hi ha una qüestió de si vam intentar arribar a un acord amb el govern irlandès a l'estil de 'alguna cosa per alguna cosa', mai va passar", diu Maestri, que va substituir Peter Oppenheimer com a director financer aquest any. Segons Maestri, les negociacions amb Irlanda van ser força normals com amb qualsevol altre país. "No hem intentat amagar res. Si un país canvia les seves lleis fiscals, seguirem aquestes noves lleis i pagarem impostos en conseqüència".

Apple té dos arguments principals en contra de l'acusació que no va pagar tant en impostos com hauria de fer. A més, Maestri afegeix que els impostos de societats a Irlanda s'han multiplicat per deu des de la introducció de l'iPhone el 2007.

A Apple no li agrada que la Comissió Europea tingui la intenció d'aplicar les directives sobre la fiscalitat de les sucursals multinacionals de manera retroactiva, cosa que, segons l'empresa californiana, és enganyosa i incorrecta. Al mateix temps, Apple vol convèncer que les tarifes pactades amb el govern irlandès són adequades i comparables a casos similars d'altres companyies.

No obstant això, si la Comissió Europea encara arribés a l'opinió que Apple va concloure un acord il·legal amb el govern irlandès, ambdues parts estarien en perill d'haver de compensar els darrers 10 anys de cooperació il·legal. És massa aviat per especular amb l'import, com també diu Maestri, però la multa gairebé segur que superaria el rècord anterior de la Unió Europea de mil milions d'euros.

Sigui quin sigui el resultat del cas, Apple no anirà enlloc d'Irlanda. "Ens vam quedar a Irlanda en els bons i els mals moments. Hem crescut aquí al llarg dels anys i som el major empresari de Cork", diu Maestri, que diu que Apple té previst treballar amb Brussel·les. "Som un contribuïdor molt important a l'economia irlandesa".

Font: Financial Times
.