Tanca l'anunci

Durant les últimes setmanes, us hem informat sobre els esforços del Parlament Europeu per introduir universalment accessoris de càrrega uniformes per a dispositius mòbils intel·ligents de totes les marques. Apple s'oposa fermament a aquestes activitats, segons les quals la unificació generalitzada dels carregadors pot perjudicar la innovació. Però què demana exactament el Parlament Europeu i quins efectes tindria posar en pràctica aquesta normativa?

Requisits de la UE

Entre els motius que van portar els diputats al Parlament Europeu a presentar una proposta d'unificació de ports sobre carregadors, hi ha els esforços per reduir costos, simplificar la vida dels usuaris i, finalment, però no menys important, els esforços per reduir el volum de residus electrònics. La unificació dels carregadors s'hauria d'aplicar a tots els telèfons intel·ligents, tauletes i altres dispositius mòbils. Un estudi del 2019 va demostrar que gairebé una cinquena part dels usuaris havien d'enfrontar-se a problemes importants en el passat relacionats amb l'ús de carregadors no estàndard. Aquests van ser, per exemple, problemes amb la incompatibilitat de carregadors entre diferents dispositius mòbils, diferències en la velocitat de càrrega o la necessitat de portar constantment diversos tipus de cables de càrrega i altres accessoris. A més, segons la Unió Europea, la introducció de carregadors uniformes podria reduir el volum de residus electrònics fins a 51 mil tones anuals. La majoria aclaparadora dels membres del Parlament Europeu van votar a favor de la introducció del reglament corresponent.

Memòria fallida

La Comissió Europea porta més de deu anys desenvolupant activitats destinades a unificar els carregadors. La UE originalment va intentar unificar els ports de càrrega directament als dispositius mòbils, però amb el temps la unificació dels terminals del carregador va resultar més fàcil d'implementar. L'any 2009, segons dades de la Comissió, es calcula que es van utilitzar 500 milions de telèfons mòbils als països de la Unió Europea. Els tipus de carregadors variaven segons els diferents models -o millor dit fabricants- hi havia una trentena de tipus diferents al mercat. En aquell any, la Comissió Europea va emetre el memoràndum pertinent, que va ser signat per 14 empreses tecnològiques, incloses Apple, Samsung, Nokia i altres noms famosos. Aleshores, diversos fabricants de telèfons intel·ligents van acordar introduir connectors microUSB com a estàndard per als carregadors de telèfons intel·ligents.

Segons el pla, els nous telèfons s'havien de vendre juntament amb carregadors microUSB durant un període de temps determinat, després del qual els telèfons i els carregadors s'havien de vendre per separat. Els usuaris que ja tenien un carregador en funcionament només podrien comprar el propi telèfon intel·ligent si actualitzaven a un model de telèfon més nou.

Al mateix temps, es va començar a especular (justificadament) sobre si Apple seria capaç de complir aquests requisits. En aquell moment, els dispositius mòbils d'Apple estaven equipats amb un connector ample de 30 pins i, per tant, els extrems dels cables de càrrega també eren diferents. Apple va aconseguir eludir parcialment la regulació indirecta permetent als usuaris utilitzar un adaptador: es va col·locar un reductor especial al cable microUSB, que acabava amb un connector de 30 pins, que després es va connectar al telèfon. L'any 2012, l'empresa de Cupertino va substituir el connector de 30 pins per tecnologia Lightning i, com a part de l'esmentat acord, també va començar a oferir un adaptador "Lightning a microUSB". Gràcies a això, Apple va tornar a evitar l'obligació d'introduir connectors microUSB per als carregadors dels seus dispositius mòbils.

Aleshores, el 2013, es va publicar un informe que indicava que el 90% dels dispositius mòbils del mercat en aquell moment donaven suport a la tecnologia de càrrega comuna. Tanmateix, aquesta estadística també incloïa casos en què el fabricant només permetia als usuaris utilitzar un adaptador microUSB, com va ser el cas d'Apple.

Un dels membres de la Comissió Europea va remarcar aleshores que des del punt de vista dels ciutadans dels països de la UE i des del punt de vista dels membres de la comissió, simplement no existeix un carregador normal. El fracàs del memoràndum va obligar la Comissió Europea l'any 2014 a una activitat encara més intensa, que havia de portar a la unificació dels carregadors. Tanmateix, segons alguns, l'estàndard microUSB ja ha quedat obsolet, i el 2016 la comissió va reconèixer que la tecnologia USB-C s'ha convertit essencialment en el nou estàndard.

Apple protesta

Des del 2016, Apple ha reconegut la tecnologia USB-C com una interfície estandarditzada per als adaptadors de càrrega, però simplement no vol implementar-la com a estàndard per als connectors de dispositius com a tal. La connectivitat USB-C s'ha introduït, per exemple, als ports dels últims iPad Pros i MacBooks més nous, però la resta de dispositius mòbils d'Apple encara estan equipats amb un port Lightning. Si bé la substitució de l'estàndard USB-A per USB-C per als adaptadors de càrrega (és a dir, al final del cable que s'insereix a l'adaptador de càrrega) no seria un problema (aparentment), la introducció generalitzada d'USB-C els ports en comptes de Lightning serien, segons Apple, costosos i en detriment de la innovació. Tanmateix, Apple tampoc està molt interessat en la transició d'USB-A a USB-C.

La companyia va basar els seus arguments en un estudi de Copenhagen Economics, segons el qual la introducció d'un estàndard de càrrega uniforme en els dispositius podria costar als consumidors 1,5 milions d'euros. L'estudi també afirma que el 49% de les llars dels països de la Unió Europea utilitzen més d'un tipus de carregador, però només el 0,4% d'aquestes llars es diu que pateixen problemes. El 2019, però, la Comissió Europea es va quedar sense paciència amb la irresponsabilitat d'alguns fabricants davant l'adopció voluntària d'un estàndard de càrrega uniforme i va començar a prendre mesures per emetre una regulació obligatòria.

Què serà el següent?

Apple va continuar mantenint els seus arguments, segons els quals la introducció d'un estàndard de càrrega unificat no només perjudica la innovació, sinó fins i tot el medi ambient, ja que una transició massiva a la tecnologia USB-C podria provocar la creació sobtada d'una gran quantitat d'e- malbaratament. A principis d'aquest any, el Parlament Europeu va votar pràcticament per unanimitat a favor d'introduir la legislació pertinent amb les opcions següents:

  • Opció 0: els cables s'acabaran amb USB-C o amb un altre extrem, el fabricant permetrà als clients adquirir l'adaptador corresponent.
  • Opció 1: els cables s'acabaran amb un extrem USB-C.
  • Opció 2: els cables s'han d'acabar amb un extrem USB-C. Els fabricants que vulguin seguir mantenint la seva pròpia solució hauran d'afegir un adaptador USB-C al dispositiu juntament amb un connector d'alimentació USB-C a la caixa.
  • Opció 3: els cables tindran terminacions USB-C o personalitzades. Els fabricants que optin per utilitzar un terminal personalitzat hauran d'afegir un adaptador d'alimentació USB-C al paquet.
  • Opció 4: els cables estaran equipats amb un extrem USB-C als dos costats.
  • Opció 5: tots els cables estaran equipats amb un terminal USB-C, els fabricants hauran d'incloure un adaptador de càrrega ràpida de 15 W+ amb els dispositius.

La Unió Europea té com a objectiu unificar solucions de càrrega per a dispositius mòbils sense comprometre la innovació tecnològica futura. Mitjançant l'estandardització de les solucions de càrrega, la UE vol aconseguir una reducció dels preus i un augment de la qualitat, així com una reducció de l'aparició d'accessoris i accessoris per a la càrrega no originals, no certificats i, per tant, poc segurs. Tanmateix, encara no s'ha pres cap decisió sobre com serà al final tot el reglament.

.