Daniel Hruska Recordeu que va deixar Apple fa aproximadament un mes investigar les condicions de treball a Foxconn, el principal fabricant dels seus productes. Mike Daisey, que des del 2010 visita les fàbriques xineses i documenta les condicions laborals dels treballadors, també va fer una contribució important a aquesta gira. Ara ha sortit a la llum que algunes de les històries "autèntiques" no són gens certes.
A l'episodi Retracció (Tornant-lo) de la ràdio per Internet La vida americana moltes de les declaracions de Daisey van ser refutades. Tot i que aquest episodi no afirma que tot el que va dir Daisey sigui mentida, sí que mostra la realitat que s'acosta a la realitat. També podeu escoltar el monòleg original sobre les condicions a Foxconn al lloc web La vida americana, però es requereix coneixements d'anglès.
Episodis Retracció a la qual van assistir Mike Daisey, Ira Glass i Rob Schmitz, que van escoltar la intèrpret de Daisey, Cathy, que l'acompanyava en el seu viatge a Foxconn. Va ser l'entrevista a Cathy la que va donar lloc a la creació d'aquest episodi. Això va donar a Daisey l'oportunitat d'explicar els motius de les seves mentides. Passem, doncs, pels apartats més interessants de la transcripció de l'enregistrament.
Ira Glass: "El que podem dir ara és que el monòleg de Mike és una barreja de coses reals que van passar realment a la Xina i coses que només sabia per oïda i va donar com a testimoni. Els moments més significatius i més escandalosos de tota la història de la visita de Foxconn són aparentment ficticis.
Periodista Mercat Rob Schmitz explica que quan va escoltar per primera vegada a Daisey parlar de patrulles armades al voltant de Foxconn, va quedar força sorprès. A la Xina, només les autoritats policials i militars poden portar armes. També "no li va agradar" la informació sobre les reunions de Daisey amb els treballadors de les sucursals locals de la cadena de cafè Starbucks. Els empleats corrents no guanyen prou diners per a aquest "luxe". I van ser aquestes inconsistències les que van portar a Schmitz a parlar amb la Cathy.
Entre altres coses, Cathy afirma que només van visitar tres fàbriques, no deu com afirma Daisey. També nega haver vist cap arma. Ni tan sols ha vist una pistola real a la seva vida, les de les pel·lícules. A més, va dir que en els deu anys que ha estat visitant fàbriques a Shenzhen, no ha vist cap treballador menor d'edat treballant en cap d'elles.
Al monòleg de Daisey s'inclou una escena on un treballador mira meravellat un iPad que, tot i que es fabriquen aquí, mai l'ha vist com un producte acabat. Segons els informes, el treballador descriu la seva primera reunió amb la Cathy com a "màgica". Però la Cathy es nega amb vehemència. Segons ella, aquest esdeveniment no va passar mai i és fictici. Així que Ira Glass va preguntar a Daisey què va passar realment.
Ira Glass: "Per què no ens expliques exactament què ha passat en aquest moment?"
Mike Daisey: "Crec que tenia por".
Ira Glass: "De què?"
(pausa llarga)
Mike Daisey: "Des del fet que..."
(pausa llarga)
Mike Daisey: "Probablement tenia por que si no ho deia, la gent deixaria de preocupar-me per la meva història, cosa que arruïnaria tota la meva feina".
Daisey continua confiant a Glass que durant la comprovació dels fets de la seva història, secretament va desitjar que This American Life no va emetre precisament per la impossibilitat de comprovar la fiabilitat de la seva informació.
Ira Glass: "Tenies por que digués, bé, no molta informació de la teva història es basa en fets reals. Aleshores, hauré de verificar prou les incoherències abans d'emetre'ls, o us preocupava que acabareu amb dues històries completament diferents, que, per descomptat, provocarien una onada d'enrenou i preguntes sobre què va passar realment? T'ha passat pel cap una cosa així?
Mike Daisey: "Aquest últim. Em preocupaven molt dues històries. (Pausa) Des d'un cert punt..."
(pausa llarga)
Ira Glass: "Des d'un cert punt què?"
Mike Daisey: "Des d'un cert punt volia la primera opció".
Ira Glass: "Així que no publiquem la teva història?"
Mike Daisey: "Exactament".
Al final, Daisey també va aconseguir espai per a la seva defensa a l'estudi.
Mike Daisey: "Crec que pots confiar en mi amb tot el bombo".
Ira Glass: "És una afirmació molt lamentable, diria. Crec que està bé que algú en la teva posició ho digui: no tot és literalment cert. Ja saps, vas fer un espectacle bonic que va tocar a molta gent, a mi també. Però si poguéssim etiquetar-la com a honesta i veraç i honesta, la gent sens dubte reaccionaria d'una manera diferent".
Mike Daisey: "No crec que aquesta etiqueta descrigui completament el meu treball".
Ira Glass: “Què passa amb l'etiqueta ficció? "
La mateixa Foxconn està comprensiblement feliç que les mentides de Daisey hagin estat exposades. Un portaveu de la divisió de Taipei de Foxconn va comentar tot l'esdeveniment de la següent manera:
"M'alegro que la veritat estigui guanyant i que les mentides de Daisey s'hagin exposat. D'altra banda, no crec que s'hagin eliminat totes les incoherències de la seva obra perquè es pugui determinar què és i què no. Segons moltes persones, Foxconn és ara una mala companyia. Per això espero que aquesta gent vingui personalment a descobrir la veritat”.
I finalment, què pensa realment Mike Daisey sobre la seva feina?
"Estic darrere de la meva feina. Està creat "per a l'efecte" de tal manera que connecta la realitat entre els sorprenents dispositius i les cruels condicions de la seva producció. Consisteix en una combinació de fets, les meves notes i un concepte dramàtic per fer tota la meva història. Extenses investigacions realitzades New York Times i una sèrie d'altres grups que s'ocupen de la legislació laboral, documentant les condicions en la producció d'electrònica, em donarien la raó".
només es van visitar tres fàbriques: aquesta era una visita només per a dones? xD
És clar que no ;-)
ets incòmode
la teva mare és incòmoda
Calmeu-vos, senyors.